Product Slider Image
2022

Info: laBreu

El llibre d'Elionor

Antònia Carré-Pons

Elionor és nom de reina. Medieval. Elionor d’Aquitània, reina de França i d’Anglaterra, promotora de la poesia trobadoresca. Elionor de Sicília, reina de la Corona d’Aragó, esposa de Pere III el Cerimoniós, posseïdora d’una bona biblioteca. L’Elionor del llibre no és reina, però llegeix. La seva lectura de capçalera és el Llibre de Job. Dotada d’una sensibilitat molt fina, percep coses que la majoria de la gent no veu. Com a totes les persones, la vida li planta al davant destrets que la trasbalsen enmig de les accions més quotidianes: quan surt a passeig, si visita uns amics o pren una copa en un bar. Influenciada potser per la lectura bíblica, primer hi reacciona amb sorpresa, abnegació i paciència, però a poc a poc es va traient la crosta de la submissió de dins. Els fets de la vida de l’Elionor s’expliquen en capítols independents, molt breus. Basteixen un retaule amb escenes que per si soles podrien ser un quadre, però que llegides en ordre conformen la història vital de la protagonista: la transformació de la realitat en un món oníric que tant pot ser amenaçador com rutilant.

La crítica ha dit...

Mercè Gil Günther, Elionor in Wonderland

Núvol, 11 de març de 2022.

«Ojalá que esta obra de rico y bello lenguaje —se nota que su autora, Antònia Carré-Pons es filóloga, y que ama las palabras— encuentre pronto una buena traducción al español y así pueda llegar a la inmensidad de quienes desconocen el idioma catalán.»

Jordi Mat Amorós i Navarro, «El llibre d’Elionor: una senda onírica hacia el conocimiento», Cine y literatura, 9 de març de 2022

«Amb El llibre d’Elionor, Carré-Pons ens presenta un univers tan amenaçador com rutilant, explora el món de la fantasia i de la prosa onírica, poètica. “Som ben lluny de l’univers realista i descarnat que retratava a Com s’esbrava la mala llet, protagonitzat per una colla de vells i velles amb graus diversos de decrepitud. Dels hospitals i dels geriàtrics he passat als camps de blat, a les pedres prehistòriques que es transformen en una catedral gòtica i a fer repicar tots els campanars del món «per celebrar el final de totes les guerres absurdes»”, assegura Antònia Carré-Pons.»

Lluís Llort, «Job i la lectora», El Punt-Avui, 17 d’abril de 2022

«Elionor penetra la realitat amb una mirada de poeta.» «És un llibre d’extraordinària bellesa i, alhora, un llibre complex i profund que dialoga amb la literatura sapiencial.»

Anna Maria Iglesia, «El bell camí cap a la saviesa», Quadern. El País, 8 de maig de 2022

«De tant en tant, com si fossin mol·luscos bivalves, els escriptors i les escriptores fabriquen perles. Han filtrat la vida que han viscut, els llibres que han llegit, els han anat dipositant en capes concèntriques, i un bon dia s’adonen que tenen entre les mans una gemma irisada. El llibre d’Elionor és una d’aquestes perles, una petita joia. A més, bellament editada.»

M. Àngels Cabré, «Elionor en fotogrames», Ara Llegim, 24 de maig de 2022